Com anomenarem a continuació la terra que fem servir és molt important però ho és més el com la fem servir.
Biodiversitat: rotacions, associacions, tanques, cobertes verdes.
Si observem un ecosistema natural, per exemple un bosc, veurem que al conviuen nombroses espècies, les quals ocupen diferents estrats en alçada, tenen arrels que aprofundeixen en el sòl a diverses profunditats i presenten diferents necessitats en nutrients, aigua i altres condicions ambientals.

Aquesta diversitat és molt important per al funcionament de l'ecosistema, ja que permet un aprofitament òptim dels diferents recursos que té a la seva disposició, com ara el sòl, l'aigua, l'espai o la llum.

En els ecosistemes agraris, per contra, tendim a simplificar, mantenint unes poques espècies objecte de cultiu. Aquesta simplificació comporta diversos problemes:

a) Totes les plantes necessiten els mateixos nutrients i en el mateix moment, de manera que uns seran escassos mentre altres es trobaran en excés.

b) Les plagues i enfermendades que afectin al cultiu trobaran un substrat ótimo per al seu desenvolupament.

Per tal d'evitar aquests inconvenients i millorar la nostra producció alhora que reduïm les aportacions externes, hem d'augmentar la biodiversitat del nostre agroecosistema. Per a això disposem de les tècniques que s'indiquen a continuació, les quals hem d'utilitzar conjuntament per aconseguir els millors resultats.

1. Rotació de cultius.

Les rotacions de cultius permeten introduir la biodiversitat en el temps. La seva pràctica és indispensable per mantenir la fertilitat dels sòls i evitar els problemes fitosanitaris i de plantes adventícies que poden suposar la reiteració de determinats cultius en una parcel.

Algunes normes a tenir en compte en planificar una rotació de cultius són les següents:

- Succeir plantes amb sistemes radicals i exigències diferents.

- Alternar plantes de families diverses.

- Afavorir o evitar certs cultius precedents.

- Introduir adobs verds i lleguminoses.

Un model de rotació de conreus d'horta de tres anys pot seguir el següent model:

Es encapçala per cultius exigents en matera orgànica poc descomposta: cols, tomàquet, pebrot, carbassó, cogombre, patata, ...
Cultiu de lleguminoses i hortalisses de fulla amb exigències mitjanes en matèria orgànica, però bastant descomposta: mongetes, pèsols, faves, enciam, bleda, espinac, porro, ...
Plantes poc exigents, que prefereixen matèria orgànica molt descomposta, d'arrel: pastanaga, rave, remolatxa, ceba, all, ...
2. Associacions de cultius.

L'associació de cultius introdueix la biodiversitat en l'espai, mitjançant el cultiu de dues o més espècies diferents en la mateixa parcel · la, de manera que es beneficiïn mútuament o que es beneficiï d'elles sense veure afectada l'altra.

Per a l'elecció de les plantes de l'associació buscarem que aquestes compleixin les circumstàncies següents:

- Créixer millor juntes que aïllades.

- No competir entre elles.

- Ser immunes a les secrecions de l'altra planta.

Un cas particular d'associació és el de cereal-lleguminosa, en la qual es beneficia el cereal per l'aprofitament del nitrogen fixat per la lleguminosa, també es beneficia la lleguminosa en utilitzar el cereal com a tutor i permet obtenir farratges més equilibrats i sans que els produïts en monocultiu.

Els diferents cultius poden sembrar barrejats o separar-se per línies o grups de línies, depenent de la forma en què sigui més senzilla la collita.

3. Tanques i vegetació dels marges.

Les tanques i la vegetació dels marges poden ser considerats com una associació. A més dels beneficis sobre les condicions climàtiques que aporten les tanques, podem afavorir altres relacions positives com poden ser:

- Atraure els insectes polinitzadors, mitjançant plantes que floreixin en el moment adequat.

- Afavorir la presència d'insectes útils, mitjançant plantes que els serveixin de refugi o puguin trobar aliments-hi.

- I, en general, tots els beneficis derivats de l'augment de la biodiversitat.

4. Cobertes vegetals.

En els cultius llenyosos, on les rotacions són en llargs períodes de temps i les associacions escasses, el manteniment de cobertes verdes permet obtenir una elevada diversitat biològica. Al costat dels beneficis assenyalats per les bardisses i vegetació dels marges, les cobertes afavoreixen altres efectes com:

- Reciclar elements nutritius, elevant d'horitzons massa profunds o permetent aprofitar elements bloquejats a terra.

- Impedir l'erosió del sòl, en mantenir cobert amb vegetació.

- Millorar l'estructura del sòl i l'estabilitat estructural.

- Permetre una elevada activitat microbiològica a terra.

- Servir de nínxol ecològic per l'entomofauna útil.

- Aportar matèria orgànica al sòl

A les zones de regadiu o amb precipitació suficient, les cobertes vegetals poden mantenir durant tot l'any, encara que de vegades és convenient segarla per facilitar algunes tasques com la recol · lecció. On l'aigua és el principal factor limitant, el manteniment de la coberta durant el període sec pot ser poc aconsellable, amb la recomanació de sega a mitjans o finals de primavera, deixant l'herba com encoixinat del sòl, i tornar a recuperar-la amb les primeres pluges de tardor.

Per formar la coberta pot donar molt bon resultat la flora adventícia, ja estarà perfectament adaptada a les condicions del nostre sòl. En molts casos, però, és convenient modificar-la per obtenir certs beneficis, com una major presència de lleguminoses per aportar nitrogen o l'eliminació de certes herbes per la presència d'altres amb efectes al·lelopàtics o capaços de desplaçar per competència.

5. Integració de la ramaderia i l'agricultura.

Els animals tenen una funció molt important dins dels sistemes agrícoles: ajuden a la diversificació del sistema, produeixen fems, aprofiten zones que no poden ser emprades per a cultius i juguen un important paper a l'hora de tancar els cicles de nutrients.

Respecte a l'augment de diversitat, la ramaderia juga un doble paper. D'una banda, la introducció de les espècies animals signifiquen en si un augment important de la biodiversitat. D'altra banda, la presència de bestiar permet enriquir les rotacions de cultius incorporant farratges i pastures. Les praderies temporals realitzen una important tasca en la millora del sòl, ja que augmenten l'estabilitat estructural i l'activitat biològica del sòl.

Flux d'insumos i produccions.

Les zones de cultiu han d'anar aproximant-se al màxim de la seva autosuficiència: reciclant nutrients, utilitzant els recursos propis del lloc, encaminant-se a una disminució de l'energia consumida a la mecanització ia l'ús d'energies renovables.

EXEMPLE DE CULTIU

EXEMPLE DE CULTIU

dimarts, 27 de gener del 2015

Cultiu en Planter al febrer

Per a qui vulgui sembrar per si mateixos les hortalisses, al mes de febrer cal realitzar les següents sembres en planter de llit calent. Poden obviar aquestes sembres si ens decidim per comprar directament els planters en un viverista ecològic

Albergínies 
Es sembra en dues vegades una al febrer i una altra al març
Sembrar la primera partida, per trasplantar al març
Profunditat de sembra 0,75 cm
Temps de germinació 4 a 6 dies
Temperatures de 5 a 30 graus
Recol·lecció entre juliol i agost
Per a una família de quatre persones. Sembrar 24 llavors i trasplantar 8
Marc 50 x 50 Ocupen 0,5 m2

Moniato 
Es sembra en dues vegades una al febrer i una altra al març
Sembrar la primera partida, per trasplantar els fills a l'abril
Recol·lecció a l'octubre
Marc 80 x 20

Ceba Tardana 
Es sembra en quatre vegades de Desembre a Març
Sembrar la tercera partida, atur trasplantar a l'abril
Profunditat de sembra 1 cm
Temps de germinació 5 a 10 dies
Temperatures de 12 a 30 graus
Recol·lecció al setembre
Per a una família de quatre persones. Sembrar 60 llavors i trasplantar 20
Marc 20 x 10 Ocupen 0,5 m2

Enciams de primavera 
Es sembra en quatre vegades de febrer a maig
Sembrar la primera partida, per trasplantar al març
Profunditat de sembra 0,5 cm
Temps de germinació 7 a 8 dies
Temperatures de 15 a 25 graus
Recol·lecció a l'abril
Per a una família de quatre persones. Sembrar 50 llavors i trasplantar 17
Marc 30 x 20 Ocupen 1,5 m2

Pebrots 
Es sembra en tres vegades de febrer a abril
Sembrar la primera partida, per trasplantar entre març i abril
Profunditat de sembra 1 cm
Temps de germinació 3 a 5 dies
Temperatures de 13 a 25 graus
Recol·lecció al juliol
Per a una família de quatre persones. Sembrar 24 llavors i trasplantar 8
Marc 50 x 50 Ocupen 0,5 m2

Porros 
Es sembra en sis vegades de febrer a juliol
Sembrar la primera partida, per trasplantar al març
Profunditat de sembra 1,5 cm
Temps de germinació 10 a 12 dies
Temperatures de 7 a 30 graus
Recol·lecció entre Maig i Juny
Per a una família de quatre persones. Sembrar 150 llavors i trasplantar 45
Marc 30 x 10 Ocupen 1,5 m2

Tomàquet 
Es sembra en quatre vegades de febrer a maig
Sembrar la primera partida, per trasplantar a l'abril
Profunditat de sembra 0,75 cm
Temps de germinació 5 a 8 dies
Temperatures de 5 a 30 graus
Recol·lecció al juliol
Per a una família de quatre persones. Sembrar 24 llavors i trasplantar 8
Marc 50 x 30 Ocupen 1,5 m2

Bancal d'Arrel

Patates tardanes 
Sembra directa
Es sembra en quatre vegades de febrer a maig
Sembrar la primera partida
Enterrar 7,5 cm la patata sencera o mitges patates.
Recol·lecció en juny
Per a una família de quatre persones. Sembrar 2 quilos de patates de sembra
Marc 70 x 30 Ocupen 4 m2

Raves 
Sembra directa
Es sembra tot l'any
Profunditat de sembra 0,75 cm.
Temps de germinació 4 a 6 dies
Temperatures de 5 a 30 graus
Per a una família de quatre persones. Sembrar 10 llavors
Recol·lecció mes i mig després
Marc 10 x 5
Ocupen 0,5 m2

Bancal de Flor, llavors i Llegums

Pèsols 
Sembra directa
Es sembra en cinc vegades d'octubre a febrer
Sembrar la cinquena i última partida
Profunditat de sembra 4 cm.
Període de germinació 5 a 10 dies
Temperatures de 12 a 30 graus
Recol·lecció juny
Per a una família de quatre persones. Sembrar 300 gr, llavor
Marc 50 x 12 Ocupen 5 m2

Bancal de Fulla 

Espinacs 
Sembra a tot vent
Es sembra en set vegades d'Agost a febrer
Sembrar la setena i última partida
Profunditat de sembra 1,5 cm.
Recol·lecció a partir de maig
Per a una família de quatre persones. Sembrar 3 plantes
Ocupen 0,5 m2

Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , , , , ,

dimarts, 20 de gener del 2015

Insecticides ecològics (3). L'all

Composició:
Fortificant repel·lent.
Definició química:
100% extracte d'all obtingut mitjançant maceració i premsat de bulbs d'all esterilitzat per perllongar la vida d'aquest.
Ingredients actius:
Alina, alieina, cicloide de alitina i disulfat de dialil.
Descripció:
Planta perenne de la família Liliaceae amb propietats de repel·lent, bactericida, fungicida i insecticida. La decocció de les seves bulbs és eficaç contra larves mastegadores i insectes xucladors, com pugons tant en agricultura com en ramaderia. Actua per ingestió, causant certs trastorns digestius i l'insecte deixa d'alimentar. En alguns casos causa certa irritació a la pell de les erugues. És un eficaç repel·lent d'ocells i plagues d'insectes. És sistèmic d'alt espectre, és absorbit pel sistema vascular de la planta. El canvi d'olor natural de la planta evita l'atac de les plagues. L'extracte d'all és completament biodegradable, no canvia l'olor i sabor de fruites i vegetals, o de qualsevol cultiu on s'apliqui. L'olor a all en l'entorn desapareix en uns minuts després de l'aplicació.
Plagues afectades:
àfids, cuc de la pomera, pugons, escarabat de la patata, corcs, cuc de filferro, llangardaix cogoller, papallona de la col ...
Preferentment per a més eficàcia ruixar per les tardes.
Incompatibilitats i fitotoxicitat 
No és compatible amb solucions molt àcides (pH menor de 5) i és compatible amb aigües dures. A les dilucions adequades aquest producte no produeix fitotoxicitat.

Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)