Com anomenarem a continuació la terra que fem servir és molt important però ho és més el com la fem servir.
Biodiversitat: rotacions, associacions, tanques, cobertes verdes.
Si observem un ecosistema natural, per exemple un bosc, veurem que al conviuen nombroses espècies, les quals ocupen diferents estrats en alçada, tenen arrels que aprofundeixen en el sòl a diverses profunditats i presenten diferents necessitats en nutrients, aigua i altres condicions ambientals.

Aquesta diversitat és molt important per al funcionament de l'ecosistema, ja que permet un aprofitament òptim dels diferents recursos que té a la seva disposició, com ara el sòl, l'aigua, l'espai o la llum.

En els ecosistemes agraris, per contra, tendim a simplificar, mantenint unes poques espècies objecte de cultiu. Aquesta simplificació comporta diversos problemes:

a) Totes les plantes necessiten els mateixos nutrients i en el mateix moment, de manera que uns seran escassos mentre altres es trobaran en excés.

b) Les plagues i enfermendades que afectin al cultiu trobaran un substrat ótimo per al seu desenvolupament.

Per tal d'evitar aquests inconvenients i millorar la nostra producció alhora que reduïm les aportacions externes, hem d'augmentar la biodiversitat del nostre agroecosistema. Per a això disposem de les tècniques que s'indiquen a continuació, les quals hem d'utilitzar conjuntament per aconseguir els millors resultats.

1. Rotació de cultius.

Les rotacions de cultius permeten introduir la biodiversitat en el temps. La seva pràctica és indispensable per mantenir la fertilitat dels sòls i evitar els problemes fitosanitaris i de plantes adventícies que poden suposar la reiteració de determinats cultius en una parcel.

Algunes normes a tenir en compte en planificar una rotació de cultius són les següents:

- Succeir plantes amb sistemes radicals i exigències diferents.

- Alternar plantes de families diverses.

- Afavorir o evitar certs cultius precedents.

- Introduir adobs verds i lleguminoses.

Un model de rotació de conreus d'horta de tres anys pot seguir el següent model:

Es encapçala per cultius exigents en matera orgànica poc descomposta: cols, tomàquet, pebrot, carbassó, cogombre, patata, ...
Cultiu de lleguminoses i hortalisses de fulla amb exigències mitjanes en matèria orgànica, però bastant descomposta: mongetes, pèsols, faves, enciam, bleda, espinac, porro, ...
Plantes poc exigents, que prefereixen matèria orgànica molt descomposta, d'arrel: pastanaga, rave, remolatxa, ceba, all, ...
2. Associacions de cultius.

L'associació de cultius introdueix la biodiversitat en l'espai, mitjançant el cultiu de dues o més espècies diferents en la mateixa parcel · la, de manera que es beneficiïn mútuament o que es beneficiï d'elles sense veure afectada l'altra.

Per a l'elecció de les plantes de l'associació buscarem que aquestes compleixin les circumstàncies següents:

- Créixer millor juntes que aïllades.

- No competir entre elles.

- Ser immunes a les secrecions de l'altra planta.

Un cas particular d'associació és el de cereal-lleguminosa, en la qual es beneficia el cereal per l'aprofitament del nitrogen fixat per la lleguminosa, també es beneficia la lleguminosa en utilitzar el cereal com a tutor i permet obtenir farratges més equilibrats i sans que els produïts en monocultiu.

Els diferents cultius poden sembrar barrejats o separar-se per línies o grups de línies, depenent de la forma en què sigui més senzilla la collita.

3. Tanques i vegetació dels marges.

Les tanques i la vegetació dels marges poden ser considerats com una associació. A més dels beneficis sobre les condicions climàtiques que aporten les tanques, podem afavorir altres relacions positives com poden ser:

- Atraure els insectes polinitzadors, mitjançant plantes que floreixin en el moment adequat.

- Afavorir la presència d'insectes útils, mitjançant plantes que els serveixin de refugi o puguin trobar aliments-hi.

- I, en general, tots els beneficis derivats de l'augment de la biodiversitat.

4. Cobertes vegetals.

En els cultius llenyosos, on les rotacions són en llargs períodes de temps i les associacions escasses, el manteniment de cobertes verdes permet obtenir una elevada diversitat biològica. Al costat dels beneficis assenyalats per les bardisses i vegetació dels marges, les cobertes afavoreixen altres efectes com:

- Reciclar elements nutritius, elevant d'horitzons massa profunds o permetent aprofitar elements bloquejats a terra.

- Impedir l'erosió del sòl, en mantenir cobert amb vegetació.

- Millorar l'estructura del sòl i l'estabilitat estructural.

- Permetre una elevada activitat microbiològica a terra.

- Servir de nínxol ecològic per l'entomofauna útil.

- Aportar matèria orgànica al sòl

A les zones de regadiu o amb precipitació suficient, les cobertes vegetals poden mantenir durant tot l'any, encara que de vegades és convenient segarla per facilitar algunes tasques com la recol · lecció. On l'aigua és el principal factor limitant, el manteniment de la coberta durant el període sec pot ser poc aconsellable, amb la recomanació de sega a mitjans o finals de primavera, deixant l'herba com encoixinat del sòl, i tornar a recuperar-la amb les primeres pluges de tardor.

Per formar la coberta pot donar molt bon resultat la flora adventícia, ja estarà perfectament adaptada a les condicions del nostre sòl. En molts casos, però, és convenient modificar-la per obtenir certs beneficis, com una major presència de lleguminoses per aportar nitrogen o l'eliminació de certes herbes per la presència d'altres amb efectes al·lelopàtics o capaços de desplaçar per competència.

5. Integració de la ramaderia i l'agricultura.

Els animals tenen una funció molt important dins dels sistemes agrícoles: ajuden a la diversificació del sistema, produeixen fems, aprofiten zones que no poden ser emprades per a cultius i juguen un important paper a l'hora de tancar els cicles de nutrients.

Respecte a l'augment de diversitat, la ramaderia juga un doble paper. D'una banda, la introducció de les espècies animals signifiquen en si un augment important de la biodiversitat. D'altra banda, la presència de bestiar permet enriquir les rotacions de cultius incorporant farratges i pastures. Les praderies temporals realitzen una important tasca en la millora del sòl, ja que augmenten l'estabilitat estructural i l'activitat biològica del sòl.

Flux d'insumos i produccions.

Les zones de cultiu han d'anar aproximant-se al màxim de la seva autosuficiència: reciclant nutrients, utilitzant els recursos propis del lloc, encaminant-se a una disminució de l'energia consumida a la mecanització ia l'ús d'energies renovables.

EXEMPLE DE CULTIU

EXEMPLE DE CULTIU

dilluns, 9 de maig del 2016

Les plagues més comuns i com combatre-les ecològicament

Hi ha formes ecològiques de combatre les plagues de la nostra horta, però el més important: tenim al nostre abast moltíssimes pràctiques i eines per evitar el desenvolupament de plagues i malalties entre els nostres cultius.

L'observació i cures en l'horta són imprescindibles per aprendre a detectar els factors que poden provocar l'aparició de plagues i malalties. Conèixer-i posar mesures abans que sigui massa tard ens ajudarà a salvar molt de temps, esforç i danys en els cultius.

A continuació pots llegir algunes dades sobre les plagues més comuns en els horts per saber com prevenir-les i manejar-les d'una forma ecològica.

A més aquí trobes tota la informació relacionada a l' hort ecològic.

Plagues més comuns a l'hort

àfids

Els àfids ( Aphidius spp ) són sens dubte els més coneguts pels hortolans, ja que, en aquest grup trobem els pugons . Encara que són molt petits, uns 5 mm, són visibles si mirem amb atenció i poden ser de color negre, groc clar, vermell, verd, etc. S'alimenten succionant la saba de les plantes, en concret se senten atrets pels brots tendres i fulles joves. El nombre d'àfids pot augmentar considerablement d'una setmana a una altra.

Com prevenir els pugons? Conrea plantes que repel·leixen als pugons, com ara l'ortiga, caputxina, espígol o calèndula i també altres plantes com el fonoll, anet, julivert o milfulles que atrauen les marietes o vaquetes , els seus depredadors naturals i aquestes s'encarregaran de mantenir la població de pugons controlada.

les erugues

Les erugues són l'etapa de larva d'arnes i papallones i podem trobar molts tipus diferents d'erugues a l'hort que poden afectar negativament molts cultius diferents. Notarem la seva presència per les deposicions negres que va deixant per la planta i pels solcs que sol deixar quan s'alimenta de les fulles. Les erugues es solen amagar al dors de les fulles, i és allà on hem de mirar.

Com prevenir les erugues? Els ocells són excel·lents companys en aquests casos i ens ajudaran a mantenir les plagues d'erugues. A més podem conrear algunes plantes que repel·leixen erugues com ara el donzell, la borratja o l'hisop.

Els llimacs i els cargols

Són molt comuns les plagues de llimacs o llimacs i de cargols quan hi ha un clima propici per al seu desenvolupament: temperatures mitjanes (sobre els 20ºC) i humitat. Són nocturns, a la nit surten a alimentar-se de tot el que puguin trobar al seu pas. Té una gana voraç i són capaços de fer veritables destrosses en els horts.

Com prevenir les plagues de llimacs i cargols? Sargantanes, eriçons o ocells són enemics naturals dels llimacs i els cargols. A més conrea en el teu hort plantes que els repel·leixen com ara sàlvia, rude, hisop i caputxina. Coneix més mètodes per evitar i combatre plagues de llimacs i cargols aquí

Cuc del filferro

Són larves finites de color marró brillant que caven forats en els tubercles i arrels com patates, moniatos, remolatxes fins i tot en mongetes i cebes. Una pràctica que ajuda a reduir la seva plaga és treballar la terra a l'hivern i deixar a la superfície aquestes larves perquè els ocells se les mengin.

Com prevenir la plaga del cuc del filferro? A més de l'ajuda dels ocells, talps i eriçons podem comptar amb algunes plantes que repel·leixen als cucs del filferro. Conrea anet, mostassa blanca i tagetes