El 1986 es va crear el National Xeriscape Council, organització no lucrativa, que va establir la marca comercial Xeriscape TM. Xeriscape ve del grec "xeros" (sec) i de l'anglès "landscape" (paisatge, jardí). Amb el temps, el concepte del Xeriscape es va estendre al llarg dels Estats Units. Fins i tot en els estats d'elevada pluviositat, com Geòrgia, els problemes van començar a fer-se patents durant la dècada dels 80, quan la immigració als Estats Units va aconseguir els seus màxims; molts d'aquests immigrants es van instal·lar en els estats meridionals: Geòrgia, Florida, i la majoria d'ells ho van fer en zones urbanes. La demanda d'aigua per càpita, a més, s'ha quadruplicat en els últims 25 anys. La major part de l'aigua és consumida durant els mesos d'estiu, a causa principalment al reg de les gespes i dels jardins privats. El dia 31 març 1993 va deixar d'existir el Nacional Xeriscape Council als Estats Units. Els objectius inicials de la societat s'han vist complerts amb escreix: la Xerojardineria ha evolucionat en els Estats Units de manera que la seva pràctica i filosofia són ja d'ús estès en l'àmbit de la jardineria americana.
Un xerojardí no és un jardí ple de cactus i figueres de moro, ni tampoc un lloc d'aspecte sec, sense gespa, dominat pels colors terrosos i marrons. Qualsevol tipus de planta, quan està situada al lloc correcte i sota un manteniment adequat, pot ser utilitzada en xerojardineria. Al jardí de baix consum d'aigua tenen cabuda, com podrem descobrir, infinitat d'espècies i dissenys molt atractius.
La xerojardineria es basa en l'ús eficient de l'aigua. La majoria d'espècies autòctones són, de manera natural eficients en aigua. Aprendre del paisatge natural que ens envolta és la clau. De fet, la majoria dels nostres jardins històrics, admirats per la seva bellesa, tenen molt de xerojardines: posseeixen una gran quantitat i varietat d'arbres i arbusts i poques praderies de gespa, i s'utilitzen en general, espècies pocs exigents pel que fa a reg. Per contra, els "nous" jardins, amb àmplies superfícies de gespa i pocs arbres i arbusts, solen tenir consums d'aigua molt més elevats.
Per evitar caure en aquest error, cal conèixer les claus imprescindibles per dissenyar xerojardines i als jardins que ja estan implantats, moltes vegades n'hi ha prou amb un lleuger redisseny per convertir-lo en un jardí amb poques necessitats d'aigua. Per desgràcia la tendència en la jardineria actual d'introducció d'espècies exòtiques no natives implica un major canvi en el disseny del jardí, i no només en el disseny, sinó que també es fa necessari adoptar un canvi de mentalitat en l'apreciació de l'estètica paisatgística i en les pautes de manteniment. El jardí s'ha considerat moltes vegades una mostra de l'estatus social dels habitants d'una residència. Hem de començar a pensar amb una mentalitat més futurista en el llegat que transmetrem als nostres fills. Per què no comencem llavors per canviar el nostre concepte de jardí i intentem transmetre als nostres veïns ?.
Encara que resulti paradoxal, el xerojardí pot ser un lloc amb més riquesa i vida, encara que amb menys aigua. És convenient tenir en compte que el xerojardí sol tenir una elevada diversitat de plantes i ambients (zones de copes dels arbres, arbusts, rocalles, zones de plantes aromàtiques, entapissants, recobriments vegetals i inorgànics, etc.) de gran atractiu per a la fauna silvestre.
A més, les espècies de plantes autòctones proporcionen aliment i refugi a un major nombre d'espècies silvestres, entre elles nombroses aus, insectes i papallones.
